Aules, silenci i fracàs escolar

Estudis recents per part de l’Avaluació i Gestió de la Contaminació Acústica de la Generalitat diuen que el principal culpable del soroll a les aules és el tràfic rodat. Afegeix aquest estudi que aquest excés de decibels fa disminuir la concentració dels alumnes i augmenta el seu risc de fracàs escolar. Els professors que hem llegit l’informe creiem que els autors del mateix no imparteixen classes i que desconeixen la realitat de l’aula. És obvi que el silenci a l’aula afavoreix l’atenció, l’assoliment d’aprenentatges i la reducció de conflictes. Però el problema no és contra el tràfic rodat sinó contra la tendència natural dels adolescents a fer xivarri. Avui dia amb els treballs per projectes, les tasques cooperatives i d’altres estratègies que el Departament d’Ensenyament emmena es fa molt difícil mantenir el silenci a la classe que aquest estudi proposa, una exploració que peca d’ignorar l’aula quan assegura que els alumnes del fons són els més afectats pel soroll exterior aconsellant millorar l’aïllament acústic de l’aula. Òbviament que els escolars del fons els costarà més escoltar les explicacions del docent a peu de pissarra, però per això ja existia una estructura que permetia projectar millor la veu i que els experts del Departament d’Ensenyament es van carregar fa anys, la tarima. Acaba l’estudi dient que cal ensenyar als alumnes a protegir-se de les agressions acústiques, però quines? Les externes tapant-se les orelles o les internes aprenent a cridar menys dins de l’aula? Prego menys experts en educació i més savis de l’aula.