PRESSUPOSTOS ANTIEDUCATIUS

La CUP fa la seva pressió per tal que els nous pressupostos de la Generalitat siguin el més socials possibles, una idea lloable i lògica. El problema és que els recursos catalans no són infinits. Per tant la Conselleria d’Economia ha buscat on retallar i una part ha tocat a ensenyament. De fet ara no en diuen retallades sinó reassignacions. Tot i així acaben d’augmentar les hores als docents majors de 55 anys, han tret pagues extres als professors interins, i han dit que ni retornaran les pagues pendents ni pagaran tota l’extra d’aquest any al cos docent català. Deixant si això són retallades o reassignacions, el que resulta clar és que han reduït inversió en l’escola pública. Davant el preu de l’ensenyament privat, sovint subvencionat estatalment, l’escola pública esdevé l’únic ascensor social per a moltes famílies del país. És a dir, sense formació pública de qualitat molts joves no poden assolir millors opcions laborals. En conseqüència, l’augment de pressupostos socials en detriment dels educatius ens porta a una conclusió decebedora, pa per avui però fam per demà enlloc de ensenyament per avui i oportunitats per demà. Podem regalar moltes subvencions a les famílies i obtenir una recompensa electoral immediata, però ens estem carregant fa temps l’ascensor social de les classes humils, l’escola pública. Potser abans que uns pressupostos tan socials foren millor uns pressupostos més educatius. O volem encara més NINIS i aturats subvencionats?