DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

sábado, 29 de agosto de 2015

SOBRE MARAGALL, D’ORS, ESPRIU, PORCEL I ALTRES d’Oriol Pi de Cabanyes

Aquest llibre esdevé una gran crida a la literatura catalana recent. Amb un català sòlid i ric en vocabulari, Oriol Pi de Cabanyes viatja a través de diferents escriptors, editors i lletraferits de la terra, tot destil·lant aquests protagonistes amb les seves virtuts i les seves xacres. Resulta obvi que alguns poders han volgut esborrar la cultura de Catalunya. Però gràcies, en part, als personatges que el llibre va descrivint, aquesta ha perdurat. En certa manera el llibre profunditza entre víctimes i botxins despullant a molts d’ells. A alguns els baixa del pedestal per a mostrar-nos-els simplement humans. Defectes i exemplaritats van discorrent entre molts escriptors coneguts tot veient la seva aportació al català. Per desgràcia el seu moment polític va influir en l’estil d’escriptura d’un gran gruix d’aquells. Per això un fet que aplaudeix Oriol Pi de Cabanyes és l’estil original i allunyat de les tendències comercials o polítiques. L’art hauria de moure’s en llibertat però malauradament l’entorn prem els lletraferits. Queda clar en el llibre que la literatura catalana ha estat menyspreada per la castellana i condemnada per la política imperialista de l’estat central. El fet que avui dia la nostra literatura no hagi mort ha estat gràcies a la lluita dels autors aquí descrits. La narrativa, l’assaig o la poesia han estat reptades a buscar la bellesa davant qui mai no la assolirà, els imperialismes culturals.

miércoles, 12 de agosto de 2015

LA VIDA LENTA Josep Pla

Un Pla intern, sensible i feble va desfullant les seves observacions del jorn entre l’entorn i si mateix. Sense intenció literària va deixant registre de meteorologia, àpats i de la seva vida social diàries. Dia a dia va repetint-se l’anterior sota la pressió i obsessió d’escriure-ho tot. En aquest estat de rumiar i redactar, Pla pateix, pateix d’atacs d’ansietat, pateix per un erotisme llunyà, pateix pel seu alcoholisme, pateix pel seu tabaquisme, pateix per la mort, pateix per fer-se vell, pateix per un insomni perpetu, pateix per la seva solitud, i pateix pel país sota el franquisme. Tot d’una assoleix algun petit parèntesi d’equilibri quan la seva solitud interna es veu plena de familiars, viatges o absència d’alcohol. En fi, que en el decurs del seu diari se’ns destapa un Pla contrari al franquisme, avorrit de la censura, proper als semites, amant de la bona cuina i molt, però que molt, noctàmbul sota la companyia dels seus amics, coneguts i saludats. En totes les seves notes de lletraferit no s’hi veu cap mena de teràpia que el pugui fer escapar de les seves xacres. Un dolça lectura per a qui vulgui aprofundir més en aquest personatge.