UNESCO EDUCACIÓ PER PROJECTES

La Unesco s’acaba de postular partidària per l’educació per projectes dient que el docent ha de canviar radicalment de plantejaments. El que cal, ens diu la Unesco, són docents guies dels alumnes per tal que aquests descobreixin el saber. Porto des de 1991 impartint classes i igual idea va aparèixer amb la reforma educativa de la LOGSE. El resultat fou l’augment del fracàs escolar nacional sota docents plens de teories pedagògiques per a guiar als alumnes però sense domini de les seves disciplines. En veig sovint exemples d’això amb pissarres del de llengua plenes de faltes d’ortografia, o amb el professor de mates fent anar la calculadora perquè la memorització ha passat de moda. Durant aquestes últimes dècades moltes modes educatives s’han incorporat al nostre sistema educatiu sense proves contrastades d’èxit. Per tant em fa pànic el que ara repeteix la Unesco. Les modes educatives, sense dades objectives que demostrin la millora del nostre sistema educatiu, s’han imposat a les escoles més per creença que no pas per fets reals. En conseqüència unes modes han romàs i d’altres s’han extingit. El problema es tenir perspectiva de futur per saber si les que romanen ara són meres teories sense eficàcia provada o si, ans al contrari, elles esdevindran la solució al flagrant fracàs escolar vigent. L’escola per projectes pot ser una estratègia a demostrar, no un acte de fe a seguir.