DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

jueves, 9 de enero de 2014

EXTREMS (I)

XTREMS (UNS “FANTASMES” FELIÇOS PERÒ D’ÀNIMES OPOSADES) Guió i textos: David Rabadà i Vives Registre de la propietat intel·lectual 02/2009/205 A Francina Garau, Fran per a molts però regal per a tots. TRAMA DE L’OBRA: Sàtira cómica d’una hora i quart distribuïda en cinc actes breus. L’obra estarà protagonitzada per cinc personatges, tres homes i dues dones, que durant tota l’obra estaran buscant una felicitat perduda des de posicions molt oposades, des de punts “XTREMS”. En cada acte, per evidenciar aquests extremismes, sols actuaran dos dels cinc personatges, gairebé sempre home i dona per emfatitzar visions oposades, però, i a més, vestits de color contrastat, un totalment de blanc, i l’altre totalment de negre. El blanc s’associarà més amb els personatges més bonaris i el negre amb els més pèrfids. Per augmentar el contrast visual anterior l’escenari també hi ajudarà: mig escenari restarà amb el fons negre i l’altre mig blanc. Això permetrà un nou resalt cromàtic al poder situar el personatge vestit de negre sobre el semiescenari blanc i el personatge vestit de blanc sobre el semiescenari negre. A més a més, els personatges descobriran durant l’acte que no podran creuar d’un a l’altre semiescenari. Cas que ho intentin es trobaran amb una paret hipotètica (hauran de simular fent mímica un vidre que separa el semiescenari negre del blanc). Sols al final del penúltim, i quart acte, el vidre s’esmicolarà amb un gran terrabastall conseqüència d’una tímida felicitat descoberta. Ara els personatges podran tocar-se, agafar-se o el que el guió indiqui. En el moment de la trencadissa de vidres, el dual escenari blanc i negre passarà, de cop, a blau cel, fons d’escenari que romandrà igual durant el cinquè i últim acte, metáfora de la dissolució entre blancs i negres. Sols afegir aquí que la història es mourà entre una trama principal i dues subtrames: TRAMA PRINCIPAL: Quelcom horrible els va passar als cinc personatges. Allò fou durant un dels sopars, l’últim sopar, fet que els va fer perdre la felicitat que ara anhelen i busquen. SUBTRAMA 1: Secundàriament al misteri anterior, i durant les converses sorgirà el dubte sobre un rumor, un fàrmac, el sèptum, que regala la felicitat. La seva existència mai no s’arriba a demostrar durant els cinc actes, sols el públic el veurà al final. SUBTRAMA 2: Hi haurà rumors que diran que Eva i Toni, els possibles posseïdors de la felicitat, estan enamorats. Ells sempre ho neguen i demostren. DESCRIPCIÓ DELS CINC PERSONATGES: TONI SANTAMARIA: Perspectiva còmica: Cuiner famós que no pot cuinar. Originari de l’Hospitalet però parla amb accent de París per aparentar, tot un fantasma. Defectes: Drogoaddicte sense drogues. Orgullós, es creu Déu en assumptes de cuina i pensa que la felicitat ve de la fama i dels diners. Humanitat: Romàntic en el fons. Exageració: Les sals de bany són les millors per a cuinar. Vesteix de blanc amb barret i roba de cuiner durant tots els actes. DAVID PRIMO DE PITRERA: Perspectiva còmica: Lleig, de nas exageradament enorme, titànic. Baixet, metro vint (anirà de genolls amb unes sabatilles cosides als genolls). Defectes: Fatxa que creu que el poder i la fe donen la felicitat. Parlarà en castellà amb veu d’infant ingenu i pedant, qui tot ho sap però res sap. Humanitat: La seva etapa escolar va estar plagada de pífies en els exàmens. Exageració: Creient que somnia en un Déu que li diu que no existeix. Vesteix sempre de negre, camisa i corbata negres. Medalles militars al pit. Cabell amb gomina. Ratlla a un costat estil Aznar. Mig bigoti estil Hitler, pintat. CARLOS ESPÉCULO: Perspectiva còmica: Vesteix de negre i té amants negres africanes. Defectes: La felicitat es troba en els diners. Humanitat: Carpe diem, feliç. Exageració: Especulador de terrenys i el nomenen president d’una ONG per als sense sostre. Vesteix sempre de negre, camisa, corbata i ulleres negres. Cabell amb gomina. Parlarà en castellà amb accent argentí. Especulador i empresari. Espòs de la Gemma. GEMMA BLANCANIEVES: Perspectiva còmica: Ella de blanc i el seu home s’ho fa amb negres. Defectes: Idealitza l’amor. Humanitat: La felicitat es troba en l’amor. Romàntica ridícula. Exageració: Porta la seva mare a les primeres cites amb homes. Vesteix sempre tota de blanc. Faldilles fins a mig genolls. Psicòloga. Pacifista. Amiga de l’Eva. Muller de Carlos. EVA DEADÀN: Perspectiva còmica: Atea però argumenta que Déu és negre. Defectes: Nega l’amor però s’enganya a si mateixa. Humanitat: La felicitat rau en la pau i la salut. Exageració: Sense recordar quan fou verge, sempre vesteix de blanc. Blusa blanca amb pantalons blancs. Psicóloga. Feminista. Atea i pragmàtica en el sexe. Amiga de Gemma durant la universitat. 1. BLANC i NEGRE entre l’amor i els diners Temps: Incert. Actors/actrius: Carlos (amb vestit negre) i Gemma (amb vestit blanc). (Negre. S’escolta un tic tac lent de un rellotge de paret. S’il·lumina gradualment l’escenari. Dos personatges, l’un davant de l’altre, llum superior. Un personatge vestit de blanc sobre fons negre a l’esquerra del públic, Gemma, i l’altre de negre a la dreta sobre fons blanc, Carlos, amb ulleres de sol estil Stevie Wonder. Llarga pausa entre els dos. El de blanc, Gemma, està pensant què fer però s’atura. Carlos, el de negre, senyala el seu rellotge de canell exigint que faci via. Ella dubta. Carlos insisteix. Gemma es decideix i avança una passa cap a Carlos. El de negre, Carlos, observarà, pensarà i s’ho prendrà ara amb molta calma. Gemma se’l mira, remira, impacienta i desespera, se sent frustrada. Carlos gaudeix amb la desesperació de l’altra. Al final farà una passa cap a Gemma. El tic tac s’atura) CARLOS: - Jaque mate (rient). GEMMA: - (fastiguejada) Com sempre, m’has guanyat als escacs (pausa), tot i que ara no hi fa res (posat de menyspreu pel present). CARLOS: - ¿Por aquello que sucedió pero que jamás debió suceder? (pregunta retòricament amb entonació passota) GEMMA - Sí Carlos, però va passar i ara som aquí, sense sopars amb els nostres amics i buscant la felicitat perduda… (Carlos la talla) CARLOS: - Por eso prefiero distraerme con el ajedrez, algo que se me da muy bien con ciertas “fichas”, ¿no cariño? GEMMA: - (ofesa) Sí pocasolta, sobretot quan jugues amb les…, “negres”. CARLOS: - Me encanta jugar con las (pausa i simula amb les mans un cos de dona)…, “negras”. GEMMA: - Ets un cínic Carlos (li dona l’esquena i creua els braços). CARLOS: - Admitidlo Gemma, el negro es muy intenso, en cambio con vuestro blanco (li mira el vestit)…, no hay color. GEMMA: - T’equivoques, és el blanc el que conté tots els colors. El negre és l’absència de tot color. Tu ets absència. CARLOS: - ¿Ausencia? Dirás presencia…, yo, entre aquellas oscuras pieles hallé felicidad y no en vuestro albino romanticismo. GEMMA: - (es gira) ¿Mi albino romanticismo? CARLOS: - Sí cariño. Os casastes de blanco por romanticismo, que también por vuestra virginidad y apellido…, Gemma Blancanieves…, y así todavía seguís de ingenua (pausa), y de blanco. GEMMA: - I tu de negre, pel dol d’una pena… de penis. CARLOS: - ¿Y los orgasmos que os regalé? GEMMA: - Els vaig fingir tots (li torna a donar l’esquena). CARLOS: - (sarcasme) Pero no mis mulatas. GEMMA: - (fent sorna) Ja veig que mai no vas saber calmar d’altra manera els teus instints. CARLOS: - Yo siempre fui hiperactivo, ya me lo diagnosticaron los médicos sólo al nacer. GEMMA: - (es gira cap a ell i li somriu amb sarcasme) Hiperactiu tu? CARLOS: - Sí mujer. En el colegio padecí un TDAH. GEMMA: - Un què? CARLOS: - Un TDAH, un transtorno de la atención con hiperactividad. GEMMA: - (despectiva) I què et van fer? CARLOS: - Unas 1000 sesiones con una psicóloga para que fuera consciente, como hiperactivo que era…, de mis limitacions como escolar (ironia i riu). GEMMA: - (incrèdula) I allí vas començar amb la teva mulata, no? CARLOS: - No, pero desarrollé otro síndrome. GEMMA: - Quin? CARLOS: - El QTTT. GEMMA: - El QTTT? CARLOS: - Sí, que-trabaje-tu-tía. GEMMA: - I així continues, sense fer ni brot. Vas ser i sempre seràs un penques. CARLOS: - ¿Lo decís por el QTTT o por mi espectacular mulata? GEMMA: - Aquella? Jo crec que t’ha fet el salt cents de cops. CARLOS: - Mejor un pastel para muchos que una mierda para uno solo. GEMMA: - Veig que parles per tu. Jo fidel, vaig preferir sols la teva… tifa. CARLOS: - (sorna) ¿Yo una tifa? GEMMA: - Sí estimat, el teu cognom fa referència a les tifes, Carlos Espe-culo. CARLOS: - (dissimula i somriu) Vos bien sabés que mi apellido es Espéculo, i no especulo. GEMMA: - Tant hi fa. Que diferent ets de l’home que vaig conéixer. A inici del matrimoni comparties tot amb mi, fins i tot la feina. CARLOS: - Y eso fue lo peor, os encontraba por la oficina, por casa (…) y hasta en la cama. GEMMA: - Ets un pocavergonya. Al principi semblaves molt enamorat. CARLOS: - Era muy joven, y como “entendés”, tenía los huevos llenos (pausa), de amor. GEMMA: - (Gemma intenta apropar-se amb ell però topa amb el vidre hipotètic que separa el seu escenari negre del blanc de Carlos) ¿Amor? (mentre fa força amb les mans intentant entrar en l’espai de l’altre) CARLOS: - Sí, un amor que vos matasteis en nuestra primera cita. GEMMA: - Per portar a la meva mare? (pausa i desisteix de fer força amb cara de confusió, contrariada) Amb el contenta que es va posar (mirant per si veu el vidre que els separa). CARLOS: - Faltaría más (treu un mocador, fa baf i fa veure que neteja el vidre que el protegeix de la seva muller amb un somriure provocador). Con la cena que os pagué en el carísimo restaurante de Toni Santamaria, como no se “puso” tu madre… de contenta. GEMMA: - (enfadada) Doncs la vas impresionar tant que em va animar a casar-me amb tu. CARLOS: - Si lo llego a saber me ahorro el convite. GEMMA: - Normal, ets un avar. Amb el temps, els negocis immobiliaris i les especulacions, t’has convertit en un amant dels diners. CARLOS: - Y de negras (li aclareix cínicament). GEMMA: - Sí, ¡y de negras! (retòricament i enutjada). No comprenc com puc suportar tant. CARLOS: - Porque ocurrió lo que no debió ocurrir. GEMMA: - Cert. Aquells sopars dels cinc que el teu famós amic Toni Santamaria organitza… CARLOS: - (la talla) Eh… organizaba. GEMMA: - Sí (enfadada), organitzava, tot i que mai no vaig entendre amb quina intenció. CARLOS: - Pues por lo mismo que mis negras (pausa). GEMMA: - Què?! (braços a la cintura més ofesa encara) CARLOS: - Por la felicidad Gemma. GEMMA: - Carlos, la felicitat no viu en orgies gastronòmiques o en el sexe llogat. CARLOS: - ¿A noooo? La felicidad reside en el interior de uno mismo. Si vos creés eso es que sois una ingenua. GEMMA: - Ingènua jo? CARLOS: - Más que ingenua, ilusa. Cuando supistes que frecuentaba clubs nocturnos pensastes que eran lugares terapéuticos donde los asistentes se ponían a dormir los unos junto a los otros. GEMMA: - I així passava, després de la rebolcada amb una mulata. CARLOS: - Por eso iba cariño, para relajarme, ¿ves lo feliz que fui pagando por mi terapia? GEMMA: - Ets un penques. Algun dia patiràs les conseqüències del teu desert d’estima. CARLOS: - Seguiré prefiriendo a las negras que con algo de dinero compras su amor... que también su favor, como todas las mujeres. GEMMA: - Totes les dones? (ofesa) CARLOS: - Sí, todas buscáis seguridad en un hombre. GEMMA: - Ets un masclista cregut! Jo mai no vaig buscar seguretat en tu. Com a psicòloga sempre he estat professionalment independent sense necessitat de les teves almoines. CARLOS: - Pero sí necesitastes mi estatus social. GEMMA: - El teu estatus social? (Pausa) Que et facis amb el famós cuiner Toni Santamaria mai no em va impressionar. Ets un il·lús si creus això de mi. CARLOS: - Pero querida Gemma Blancanieves, iluso o no, miraros. Vivís preocupada por nuestras discrepancias, y en cambio yo, sonrío a casi cada frase. ¿Quién es más feliz ahora?, ¿vuestro amor psicológico o mi dinero inmobiliario? GEMMA: - No ho sé (injuriada), millor li pots preguntar al teu amic Toni. CARLOS: - Eso mismo haré, se lo preguntaré a Toni mientras me olvido para siempre de vos. GEMMA: - Això ho veig difícil. Mai no vas saber fer dues coses alhora. CARLOS: - (pausa, pensa la resposta) Mentira. Ahora mismo hablo y me rasco la barbilla (se la rasca i somriu). GEMMA: - (ironia) Sí estimat, però no et forcis, a veure si et feriràs. CARLOS: - (Pausa i mig molest, dissimula i recupera la sorna) En ese caso me tomaré el nuevo fármaco que han patentado. GEMMA: - Quin nou medicament?! CARLOS: - Uno que lo fortalece todo, hasta la felicidad. GEMMA: - T’ho estàs inventant! CARLOS: - Puede, pero creo haber escuchado que se vende por todas las farmacias del país. GEMMA: - Jo no he llegit res, no ho hauràs somniat? CARLOS: - Quizás... Se lo preguntaré a Toni. Él siempre anda experimentando con sustancias novedosas cuando cocina. GEMMA - I quan no… també. CARLOS: - Sí claro, ya sabemos los dos que el chico es algo (pausa)…, drogadicto. GEMMA: - ¿Algo? CARLOS: - Bueno… del todo. GEMMA - Aleshores tampoc sabrà si ho va somniar o si t’ho va explicar…, penjat! CARLOS: - Pero, ¿y si fuera verdad lo de ese fármaco?, ¿os imagináis lo bien que iría para vuestro humor y para ese que vos conocés? (molt despectiu amb el ese). GEMMA: - A qui et refereixes? CARLOS: - Al malhumorado militar, chusquero, facha, papista, franquista, fascista, rancio, gris, antiguo y falangista (pausa per agafar aire), de vuestro hermanastro (descansa). GEMMA: - No t’has oblidat de res? (amb sorna) CARLOS: - No (amb satisfacció). GEMMA: - Segur? (amb ironia) CARLOS: - (consirós) Se… (Gemma el talla) GEMMA: - Se lo preguntarás a Toni. CARLOS: - Ui, que adivina. GEMMA: - Millor bruixa. Però, què redimonis passa amb el meu germanastre? CARLOS: - Pues (es mira el seu vestit negre), que me pone negro (i esclata a riure). GEMMA: - Ell et posa negre? CARLOS: - Sí, pero jamás fue culpa suya… como le costó tanto aprender a leer y a escribir, no tuvo más remedio y claro, se hizo militar…, y por enchufe. GEMMA: - Què dius d’endoll? CARLOS: - Dado su metro veinte de estatura ni en la marina lo querían (aclara cantant l’anunci de televisió), pezqueñines no gracias, debes dejarlos crecer. GEMMA: - No fou per endoll. Va demostrar plenes capacitats. CARLOS: - ¿¡Seguro!?…, ¿no fue él quién en clase de geometría contestó que había tres tipos de líneas…, rectas, curvas y aéreas? ¿Y en clase de naturales no respondió que quién inventó el pararrayos fue…, Frankestein? Ah, y la más cremosa, ¿que un derivado de la leche era… la vaca? Ya lo veis, vuestro hermanastro de metro veinte siempre quedose muy…, ¿corto? GEMMA: - Sempre rient dels altres. De totes totes em vaig equivocar quan em vaig enamorar de tu. CARLOS: - Normal, siempre measteis fuera de tiesto. GEMMA: - (molt alarmada, enutjada) No continuïs!! CARLOS: - El Niàgara de la lluvia dorada, ¿no era así como os llamaba? GEMMA: - (avergonyida) Ets un porc. CARLOS: - Y vos una meona empedernida. GEMMA: - (trista) És la meva fisiologia. La meva bufeta sempre va necessitar drenatges freqüents. CARLOS: - Sí, pero no cada cinco minutos por la autopista… eso era un no…, parar. GEMMA: - (a punt de plorar) I què volies que hi fes? CARLOS: - Pues mear menos. GEMMA: - Ai! Aaaaa… (Plora). CARLOS: - Llora mujer, llora (condescendent), llorando mearéis menos. GEMMA: - (Tanca els punys i se’l mira amb molta ràbia parant de plorar, es dirigeix cap a ell i s’atura davant del hipotètic vidre). Ves amb el teu amic el cuiner a buscar la felicitat i deixa’m en pau. Potser va ser una sort que ens passés als cinc el que mai no havia d’haver passat (ella farà mutis i Carlos somriurà al públic. Escenari en negre i torna el so del tic tac del rellotge).

No hay comentarios:

Publicar un comentario